El peu trencat

Recomanació d'un llibre

Autor: María Menéndez Ponte

Títol: Nunca seré tu héroe

Editorial: SM.

Data d’ edició: 2002. 13 Madrid. http://www.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/25/nuncaseretuheroe.pdf

Resum: Andrés està fart de l'escola, dels grans, del rotllo de la seva mare, de la paparra de la seva germana, de Jorge el birla novies, de la vida en general i del professorat d'Història en particular. Dani i ell s'han proposat canviar el món i fan un conjur que els farà immunes a les “fantasmades” dels “pijos”, pilotes i altres aus carronyeres, i els convertirà en herois. Bé, almenys això és el que estava previst. Si després les coses es torcen ...

Ho he triat perquè en Granada la meva professora em va dir que em llegues perquè era molt interessant i jo ho vaig fer i em va a agradar molt.

M’ha cridat molt la atenció quan la parella de Andrés el deixa per un altre perquè això fa molt de mal i afecta molt i jo crec que té alguna cosa en comú amb mi.

Jo recomano el llibre per les persones entre 12 i 14 anys perquè aquest llibre ha d’agradar molt.

Museu de Barcelona

Ahir dia 1 de Febrer vam anar a visitar el museu de

Barcelona en metro, tots els de segon de ESO.

Vam arribar al Museu de Barcelona i ens van deixar els

professors deu minuts per l’entrepà, i passats els deu

minuts i ens van donar un full del museu, van entrar

nosaltres i ens van ensenyar i explicar moltes coses com

per exemple com era

aqüeductes de Barcelona ...etc.

Desprès del museu nosaltres van anar per alguns

carrers fent turisme i aleshores van anar a una Església

molt gran i molt religiosa, i allí ens van explicar quan

van trigar a construir l’Església i com ho van fer.

Seguidament vam sortir de l’Església i vam anar a la

plaça Sant Jaume i allí ens van explicar moltes coses de

aquesta plaça.

Finalment tots van anar a visitar un edifici molt gran

que encara l’estaven construint, i ja vam marxar cap el

metro.

Aquesta excursió m’ ha ensenyat moltes experiències i

l’edat mitjana en Barcelona, els

he après moltes coses.

EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS

El meu turmell
Per a mi el meu turmell és molt important, perquè si no fos per ell no podria jugar al futbol ni fer altres coses que vull fer.
I ha estat una sort que els meus 2 turmells estiguessin bé, perquè si no haguessin estat bé no podria jugar al futbol que és la meva passió.
De fet no sé perquè he triat aquesta part del cos.

EL MEU NOM

El meu nom
Què significa el meu nom? no ho sé , perquè encara els meus pares no m’ho han dit. A mi m’agrada molt el meu nom qué és Francesc Xavier , perquè Francesc es diu un jugador del ``Arsenal´´ i Xavier també es diu un jugador del ``Barça´´.
Però a mi em diuen Xavi i m’agrada que m’ho diguin.De petit la meva mare volia que el meu nom fos Joan , però al meu pare no li agradava gens, llavors el meu pare volia Francesc Xavier , perquè ell es diu Francisco Javier i ell volia en català i al final em van posar Francesc Xavier, i per a mi és un nom genial.